Recentment, vaig fer donació del llegat de minerals del meu pare, l’enginyer industrial especialitzat en siderúrgia Estanislau Tomàs Morera (1924-2014). L’interès d’aquesta col·lecció no ho és tant per la seva extensió, sinó pel conjunt de menes de ferro i escòries recollides, principalment, en diversos indrets del Pirineu i que poden ser d’interès per estudiosos i investigadors de la farga catalana ja que tenen les anotacions dels llocs on van ser trobats. De l’estudi del model de la farga catalana per a l’obtenció del ferro, en Estanislau Tomàs hi dedicà força anys d’investigació. Tota la documentació dels seus estudis i de l’organització del Primer Simposi Internacional de la Farga Catalana (Ripoll, 1993) i altres jornades i intercanvis internacionals que organitzà o en participá es troben dipositats a l’arxiu de la Societat Catalana de Tecnologia (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) de la que ell en va ser fundador i primer president (1986). Aquest arxiu tindrá ben aviat identificada i relacionada tota la documentació per a poder ser consultada.

El dia de la donació de les caixes de materials vaig ser rebut per la directora Pura Alfonso Abella i el responsable d’activitats exteriors senyor Josep Mª Mata-Perelló. El senyor Mata va recordar experiències viscudes amb Estanislau Tomàs en les sortides de camp i en les jornades d’investigació. Ells tenen cura d’aquest fantàstic museu de mineralogía, que recomano vivament la seva visita ja que és interessant, sobretot, per tal com explica de forma molt pedagògica els usos dels minerals per la fabricació de tots el materials i objectes que formen part de la nostra vida quotidiana.