logo

En la recerca d’un model de Consell de la Cultura i les Arts

 Consell de la Cultura i les Arts

En la recerca d’un model 

 

La meva responsabilitat com a director del CoNCA durant els anys 2011 al 2013 m’obligava a treballar per cercar les claus que ens han d’ajudar a desxifrar els veritables principis rectors i els objectius d’ implementació d’aquest nou organisme (de trajectòria encara jove) a Catalunya.

El debat públic sobre un model de consell de les arts i la cultura ha estat embolcallat per la reivindicació del model anglosaxó i concretament s’ha emmirallat constantment amb el Arts Council of Great Britain (transformat l’any 1994 en tres Arts Councils nacionals: el d’Anglaterra, el de Gal·les i el d’Escòcia). Aquesta institució pateix el desgast de 67 anys d’existència i la transformació en consells nacionals ha provocat una deriva amb diferents tensions que tot adaptant-se als nous contextos polítics, socials i econòmics.

Dels estudis realitzats per en Toni González per encàrrec del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, l’any 2007, amb l’objectiu d’orientar la constitució de l’organisme català, sembla que tant polítics com entitats i artistes han obviat del discurs els aspectes crítics de cadascun dels models descrits: Anglaterra, Escòcia, Holanda i Finlàndia). S’han centrat més en els aspectes teòrics ideals. Anàlisis molt valuosos, de tota manera donada la poca bibliografia que encara existeix sobre el tema. Tampoc puc obviar la tesi doctoral de Marco Antonio Chávez basat en l’anàlisi del Scottish Arts Council, del Consejo Estatal para la Cultura y las Artes (CECA) de Jalisco (Mèxic) i el mateix CoNCA fins l’any 2010.

El principi que ha inspirat de forma general la creació de tots els consells de les arts ha estat el d’intentar que les polítiques culturals no estiguin condicionades per interessos partidistes o per èlits culturals i artístiques. Es pretén que les decisions siguin més legítimes preses per òrgans col·legiats d’experts, persones independents i neutrals alienes a l’àmbit polític i també a través de la participació ciutadana. El que s’ha definit per “arm’s length” (és a dir “la distància prudent”). Però aquest principi ha comportat generalment grans dificultats d’aplicació.

En la recerca d’una millora del model català, que està encara en debat sobre la qualitat de les seves funcions, m’ha empès a analitzar aquests consells i d’altres per tal d’aportar algunes conclusions útils a tenir en compte per la seva maduresa i consolidació. Però per trobar el desitjat model propi per Catalunya, tot fent un estudi comparat cercant com funcionen els arts councils en altres països, caldria sistematitzar l’estudi de casos considerant els següents aspectes:

  •  Tradició cultural de cada país

L’anàlisi de la tradició cultural ens ha d’ajudar a definir les fortaleses i les debilitats del sistema per poder comprendre les singularitats i les dificultats en les competències que es vulguin assumir en el sistema públic-privat.

  •  Antecedents històrics

Si tenim present que el primogènit Consell per a l’Estímul de la Música i les Arts creat per l’economista John Maynard Keynes l’any 1946 tenia l’objectiu de procurar repòs i diversió als treballadors allistats a la guerra, potser entendrem que haurem de tenir present el punt de partida de cada país i les seves motivacions que han conformat models amb matisos que els diferencien uns dels altres.

  •   Marc jurídic

Cal entendre les diferències d’estructura política entre Gran Bretanya i altres països europeus, sobretot Espanya. Per exemple, el seu ordenament jurídic es basa en la common law (jurisprudència). En canvi a Europa domina el dret civil escrit en lleis aprovades (civil law). En el cas de Catalunya cal emmarcar el fet jurídic dins de les competències transferides a les comunitats autònomes.

  • Marc conceptual de cultura nacional

El concepte nacional de la cultura plana per damunt de moltes estratègies d’acció cultural. Per exemple, en els casos de Finlàndia i Noruega les arts i els artistes han tingut un protagonisme en el procés de formació de la consciència nacional. A Catalunya hi té rellevància la defensa de la llengua i de la identitat com a país. El govern escocès també té interès en promoure companyies i equipaments nacionals i exclou aquest finançament del Creative Scothland.

  •   Configuració actual i evolució dels AC

Està en qüestió la continuïtat del model d’arms length en estat pur. Els consells de les arts estant patint en major o menor grau algun dels principals problemes que pateix l’AC d’Anglaterra:

– Major ingerència del govern i pèrdua gradual d’independència- reducció de pressupostos
– Manca d’autoritat davant dels sectors culturals i artístics
– Reducció de pressupostos

  •  Competències

Definides amb més o menys concreció és a la Llei i als Estatuts el punt neuràlgic on s’estableix el “poder” real per executar o no polítiques culturals amb el principi d’arms length.

  •  Interrelació amb el Ministeri o Departament de Cultura

Caldria veure si existeixen uns contractes-programa ben definits entre el governs i els arts councils. En el cas de Catalunya ho té definit als estatuts i a la Llei (Article 4: ”i) Dissenyar, d’acord amb el programa marc de cultura del Govern i el contracte programa del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, les línies d’actuació de suport a creadors i entitats respecte a la promoció, el foment, la difusió i la projecció de la creació artística.)

  •  Relació amb el sectors de les arts

Els interessos personalistes, els “egos” intel·lectuals també planen, moltes vegades, per damunt de l’objectivitat dels interessos del propi sector que representen i es dilueixen les fronteres per l’aplicació d’una estricta praxis d’incompatibilitats.

  •   El seu paper en les polítiques culturals i el protagonisme polític 

Els governs entenen que han de fer polítiques concretes per resoldre problemes socials i econòmics en els que la cultura i educació hi juga un paper fonamental. En l’actual context de crisi, el control pressupostari també és una eina d’actuació ineludible dels governs i que impliquen intervencionisme.

  •  Com s’aplica el principi d’arm’s length.

Cal allunyar les decisions de política cultural del govern de pressions polítiques o partidistes. Però també cal allunyar a les elits artístiques o culturals que han gaudit històricament del benefici d’aquestes (clientelisme) i les quals també pressionen i es constitueixen en lobbys. Cal saber gestionar les pressions que es produeixen al respecte i gestionar les dues distàncies.

  •  Responsabilitat pública

La “independència” o autonomia d’actuació dels consells de les arts que administren recursos econòmics públics i els transfereixen en forma d’ajuts a la promoció cultural i artística no pot ser aliena a la responsabilitat pública sobre aquests mateixos. És el rendiment de comptes que els anglesos en diuen accountability . El rendiment públic de comptes per part dels representants polítics està sotmès a les eleccions i per tant el judici que en fa la ciutadania els revalida la seva confiança o els hi denega. Pel que fa als càrrecs que ostenten els membres del Plenari dels consells de les arts no estan sotmesos a aquesta possible moció de confiança.

Aquests haurien d’ésser alguns eixos a considerar en una anàlisi desacomplexada per la construcció i perfeccionament del nostre model.

Norbert Tomàs.


CHÁVEZ AGUAYO Marco Antonio: “Los consejos de las artes y el principio de “arms length” en las políticas culturales subnacionales: un estudio comparativo entre Cataluña (España), Escocia (Reino Unido) y Jalisco (México)” . Tesis doctoral. Facultat d’economia i Empresa. Doctorat en Gestió de la Cultura i el Patrimoni. Universitat de Barcelona, octubre de 2011.

GONZALEZ, Toni: Els Consells de les Arts. Anglaterra. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Barcelona maig 2007.

GONZALEZ, Toni: Els Consells de les Arts. Finlàndia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Barcelona maig 2007.

GONZALEZ, Toni: Els Consells de les Arts. Holanda. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Barcelona maig 2007.

GONZALEZ, Toni: Els Consells de les Arts. Escòcia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Barcelona maig 2007.

IFACCA.  International Federation of Arts Councils and Culture Agencies

Arts Council England   

Arts Council Scothland

Arts Council of Finland (Taiteen keskustoimikunta)

Raad Voor Cultuur d’Holanda

CECA – Consejo Estatal para la Cultura y las Artes

Malta Council for Culture & the Arts

Estatuts del CoNCA

Llei del CoNCA

 

w Pilar Parcerisas a la reunió

Reunió d’investigadors d’IFACCA al Parlament d’Hèlsinki (Finlàndia) el 27.6.2012.


 

Leave a Reply

*

captcha *